UNA DECLARACIÓ D'AMOR A LA VORA DEL RIU TÚRIA

Marta estava molt nerviosa, havia rebut una carta de declaració d'amor que explicava que si estava interessada a conèixer qui era, es veurien a la vora del riu Túria a les sis de la vesprada.

Ella no sabia qué fer. I si era el xic que li agradava des de feia temps? Tenia tantes ganes d'estar amb ell i dir-li que l'estimava i no seguir amagant els seus sentiments.
Peró, i si no era ell? Qué faria si era una broma per a riure's d'ella? O si trencava el cor d'algú? Ella no era així peró sols tenia ulls per a ell, el seu estimat.

Faltava un quart d'hora per a les sis i tenia moltes dudes. Anar, no anar ... Peró si era ell ... i si no ... No sabia qué fer.

A la fí ve decidir anar-hi, estava a uns pocs metres del lloc on li havien dit. Es va apropar més i va vore un xic que la mirava i somreia. Qui era? No era ell, peró pareixia molt simpàtic, a més era encara més guapo i la seua cara li recordava a ...

“ Hola Marta, sóc Arthur, el teu admirador secret, porte enamorat de tu des de fa tres anys, quan ens vam conéixer en la parada d'autobús.”
“ Hola Arthur. ” Ara el recordava, li va agradar quan el va vore peró després van perdre el contacte.

En eixe moment ho va saber, seria ell, i eixe va ser el principi d'un amor que va durar per sempre.


Patricia Ibáñez Peña   3er B