L'última entrada

Per fi, aquest ja és l'últim text que faig, tènia ganes d'acabar. 

He anat pujant les entrades a poc a poc, mentres estudiava i feia deures de valencià i d'altres assignatures. No m'ha costat molt fer els deures he anat a poc a poc, però l'any que ve m'esforçaré tot el que puga per a no haver de fer deures ni estudiar a l'estiu, perquè no he pogut eixir molt per acabar abans. Ja he acabat tots els deures, l'única cosa que continue fent és estudiar fins als dies dels exàmens. 

Em penedisc molt de no haver fet moltes coses en tot l'any en classe, perquè amb un poc més d'esforç que haguera fet, m'haguera tret el curs. 

Crec que les entrades les he fet com he pogut i espere haver-les fet bé.

Espere aprovar esta assignatura ja que estic posant esforç.

 

                                                                                                             Jesús Latorre López     3ºB

Arribada al nou institut

Mai se'm va a oblidar el primer dia que vaig arribar a l'institut. Per a mi era nou, perquè no coneixia a ningú, i vaig vindre d'un col·legi de València, i ací no hi havia ningú que coneguera. A l'arribar els primers dies em feia vergonya perquè no coneixia a ningú, però als dies ja tènia confiança amb tots, no em va costar molt. La gent deia que hi hauria un gran canvi de col·legi a institut, però la veritat és que no es va notar res, lo únic va ser els primers dies anar a una classe nova. M'esforzé moltíssim, i a poc a poc em vaig traure el curs, se'm va passar de seguida, i la veritat que vaig traure molt bones notes. Cada any que ha passat he tingut més confiança amb tots, i m'ha costat menys haver d'anar canviant de classe.


                                                                                                                           Jesús Latorre López 3ºB

UN ESPORT MOLT GRAN

Ahir vaig començar una altra vegada a entrenar, després d'un mes de descans.

El futbol és un esport que des de xicotet m'ha agradat, era veure un baló i agafar-ho per a dir-li a ma mare que m'ho comprara. Normalment a tots els xics ens agrada jugar a futbol, i de xicotets sempre diem que de major serem futbolistes.

L'esport ho veig molt divertit i molt entretingut. Jo crec que tots els dies jugue, encara que siga un poquet, però m'encanta. Quan estic en l'institut com cada vesprada, arribe a casa, deixo les coses i em vaig a entrenar amb els meus amics, i els dissabtes o els diumenges jugue un partit contra un altre equip.
Sempre vaig amb moltes ganes i a donar tot el que puga, per a intentar arribar lluny, i crec que tant esforç i tant exercici que faig, val la pena per a aguantar prou en els partits.

M'agrada molt, i espere continuar jugant sempre.

                                                                                                                             Jesús Latorre López 3ºB

L'últim text.

Aquest es segurament el últim text que vaig a escriure i subir al blog Al frec del riu, i com tampoc se que contar-vos no tinc ni idea que escriure...Tots el anys dic el mateix: -en aquest curs treballaré i em portare bé, pero sempre deixe de treballar a mitad de curs o quan acaba el primer trimestre. Ara, suponient que vaja a fer 4º d'ESO tindré que estudiar  més que mai i esforçar-me perque sols em quedarà aquest curs i finalitzarè la ESO; pero, si faig PQPI em quedarien dos anys, aixó no significa que no tinga que estudiar ni fr res.
Espere que el curs sea mitjor i també espere aprovar en setembre

Quasi tot acabat.

Ja tinc quasi tots els deures fets, també he estat dies fent altres coses i ara que estan acabant les vacances tinc que fer tots els deures que em falten (un dels deures son aquests text pero ja no em queden mes que escriure ).De totes les asignatures esta es de les últimes que he començat ( fa una setmana ) i ja em falta poc per a acabar-la. Durant aquestos dues mesos he fet poques coses, seran les conseqüéncies de no haber estudiat durant tot el curs pero la veritat ja estic acostumat a trebllara en estiu. En aquest curs estic pensant si fer 4º d' ESO o fer PQPI, no el tinc clar, tot dependerà de quantes aprove en setembre

S' acaba el estiu !!

Ja s'està acabant el estiu i tinc que donar-me presa per a acabar els deures, no tinc res de ganes de començar el curs, en altres estius, havía vegades que preferia estar a l'institut a estar fent deures però, ara, com no he fet quasi res interesant, preferisc mil vegades més que l'estiu torne a començar i tinga temps de fer més coses.
Ara en lo que queda de temps tinc que acabar TOTS els deures i tenir-los lo millor posible, tots els alumnes que han suspés d'altre curs o d'altres clases o assignatures fan el mateix i estudien, pero tinc la sensació que sóc l'unico que no se ha divertit tant. Si fora la primera vegada que desperdicie un estiu estudiant estaria clar  que no m'agrada estudiar, ni ara tampoc m'agrada; sols es que me he acostumat

Un viatge molt curt.

En aquesta semana no ha passat res interesant asi que en vez de contar el que he fet he pensat contar-vos una història que em va passar quan tenia uns 7 anys mes o menys. Anava cap a Argentina amb els meus pares i els meus germans, havíem estat quasi tot el dia en el aereoport o almenys es lo que jo pensaba perque era xicotet i ja no em recorde quasi, estava molt avorrit i desitjava que arribara l'avió d'una vegada, quan per fí va arribar tinguéremque esperar a que l'avió estiguera llist  amb el equipatge, etc. per al viatge, calcule que vam estar en una misma sala amb una finestra molt gran que mostraba la part on despegaven els avions mes de cuatre hores.
Quan vam montar-nos, alfinal, als pocs minuts d'estar en l'aire l'avió va començar a temblar per un problema, una de les turbines s'estava sobrecalentant i anava molt mes lenta que les altres turbines;tinguérem que tornar al aeroport a esperar altre avió, va ser un viatge molt curt.

Unes vesprades amb ningú.

En aquest estiu quasi mai he baixat al carrer amb ningú amic, quasi no els he vist. Aixó es perque he estat molt de temps a casa fent deures i no he tingut temps i quan he tinguts moments lliures baixaba pero tampoc estava tota la vesprada com abans, tan sols unes 3 hores.
En tot el estiu no he baixat seguidament amb ningú, tan sols cada uns dies o una setmana. Ara todavia menys i pense que es perque les primeres setmanes no vaig a fer cuasi res de deures, sols una fitxa de una assignatura cada dia i res més, per aixó,ara estic fents els deures el mes apresa posible, si no tendria tot el temps posible i no estaria estudiant.

De volta a València.

Fa dos dies e tornat a casa després de estar uns dies a Barcelona amb els meus iaios, lo que menys m'agrada d'anar es que després hi ha que tornar per a seguir fent deures y estudiant i es molt avorrit, aixó i, que sols her vista als meus iaios uns dies ( en estiu ). Quan lo passava mal de veritat era de xicotet quan havia anat a Argentina a visitar als pares de la meua mare y a les meves ties que estan molt lluny i es  mes difícil ver-los que els meus iaios que viuen a barcelona, i despres de un mes tendría que tornar a Espanya. Olvidant aixó, ara que he tornat a valència de volta a fer deures.

Una nit molt avorrida.

Ja han passat dues setmanes desde que va acabar el curs i ara ens anem de viatge a Barcelona uns dies per a visitar als meus iaios que treballen en una casa gigantesca, es molt gran, te un jrdi enorme amb piscines i per dins te moltes habitacions, també hi ha una planta baixa en la que hi ha una piscina climatizada.
El problema està a la nit, que al ser una casa tan gran i els dueños no de la casa no estàn, hi ha que activar les càmeres i les alarmes i,a l'hora de dormir, tota la casa te que estar completament tancada, les persianes baixades,les finestres tancades,etc. i si no pot dormir ( a mi em va passar la primera nit ) tens que aguantar acostat perque si abreixes una porta o una finestra sonarà l'alarma. Les nits son molt avorrides.

L' horari de estiu

Després de unes setmanes de vacances, per els matís tinc que fer el deures a la mateia vegada que vigile als meus germans, tot aquest perque el meu pare treballa fin l'hora del menjar i la meua mare es va a treballar a les 10 i abans d'anar-se em despierta per a desdejunar i baixar a passetjar al meu gos, quan arribe a casa tinc que despertar als meus germans. M'ha costat, però alfinal m'he acostumat a aquest horari per els matís.
Les primeres setmanes van ser una asquerositat, sols feia els deures mentre els meus germans alvorotàven tota la casa, ara es tot lo contrari.

Aquesta nit no he dormit en casa, he estat en casa d'un amic i la veritat és que no hem dormit mol perque nosaltres hem estat parlat de les nostres coses, jugan a la play, en l'ordinador, escoltant musica i moltes mes coses...
Sense  donarnos conta, se'ns ha passat la nit volant.
Hui quan he arribat a ma casa i com obviament estava cansat, m'he possat a dormir. M'acabe de alçar, estic publicant aquesta entrada i aniré a prendre'm una dutxa per a refrescarme perqué fa molta calor.
Un bon dia.
 

1º Entrada estiu

Bon dia a tot el món. Aquesta es la primera entrada despres d'acabar 'institut i no ho faig per a contar-vos qué estic fent aquest estiu.
Fins ara no he anat a la piscina perqué no m'agrada molt pero si que he anat a la platja que hi ha més gent i també més llibertat que en la piscina i la veritat és que aquest estiu fa molta calor i és inevitable no banyar-se en l'aigua. Són les 21:00 i tinc molta fam i tambe estic cansat perquè pel matí  he anat a jugar al futbol i també a passejar amb lles bicis. Bona nit a tots, em vaig  a sopar i a veure la televisió.

Día al Riu

Fa uns mesos anava amb bici amb els meus amics i ens en vam anar pel Riu Túria a donar una volta, perquè allí segur que trobàvem a més gent coneguda.
En un moment decidim deixar les bicis al costat d'un arbre prop de l'aigua, perquè així mentres ens banyàvem podríem veure per a què ningú se les portara. Érem sis amics, y dos d'ells ens van dir que se n'havien anat caminant a l'altre lloc per a beure aigua en la font. 
Mentres nosaltres quatre estàvem dins de l'aigua no ens havíem fixat en les bicis perquè estàvem jugant, quan de sobte vam veure a dos persones portarse-les corrent, tots eixim de l'aigua per a anar darrere a agafar-les, quan de sobte ens vam adonar conta de que eixos dos amics no havien vingut de la font, eixos dos eren ells.

                                                                         Jesús Latorre López    3ºB