Era un nit de lluna plena, i no hi havia ningú pel carrer. Un xic anomenat Sebas estava en sa casa quan va decidir eixir a fer un passeig pel Riu Túria. A l'eixir de sa casa es va espantar un poc perquè va veure tot molt fosc i no es veia ningú.
A l'arribar al riu va cridar els seus amics Carlos, Mario i Alberto. Quan ells van arribar, Sebas ja estava més traquil, però un home que portava roba de lladre anava a on estaven ells. De sobte l'home va desaparéixer i, quan els xics estaven sopant en una taula del riu, va anar a matar-los.
A Sebas el va deixar sense respiració perquè, com tenia asma, no podia respirar bé i va acabar per ofegar-lo. A Carlos li va clavar un ganivet pel cor i, sense dubtar-ho, el va tirar al riu. I a Mario i Alberto els va cremar amb gasolina i amb una mistera. Tot va acabar amb una tragèdia, i al final l'assassí es va salvar i no es va tornar a veure-li mai més.
Miguel Sánchez,
3rB
3rB
Mare meua quina barbaritat de text.(pero està molt bé,es una cosa diferent).
ResponEliminaM'agrada molt aquest text, ja que m'agraden molt els textos on es mor molta gent.
ResponEliminaMolt enginyos. Encara que era un poc previsible has sabut mantindre l'intriga, et felicite pel teu reball.
ResponEliminaAlex Arribas 3-b
Es una mica previsible que anaven a morir, però algunes morts han sigut originals. La que més m'ha agradat ha sigut la de Mario i Alberto. Està bé, però pense que es una mica extrany i massa previsible.
ResponEliminaPense que aquesta història es un poc fantastica, pero es molt original,
ResponEliminaSeguix treballant
Ala! quin amasacre, aquest text m'ha encantat perque m'agrada molt que aparega la macabritat en el textos!!
ResponEliminaJoan Pau Nácher 3r B