Anava pel carrer caminant i va vindre una xiqueta dient-me que al riu Túria hi havia una dona ofesant-se i que anara a rescatar-la. Vaig anar-hi i no hi havia cap dona ofesant-se, però de repent em van golpejar per l'esquena i vaig caure al riu. Em vaig agafar a una rama d'un arbre i vaig aconseguir eixir però allí no hi havia ningú. Va ser l'última vegada que vaig confiar en la gent!
Jorge Medrano
3 C
Com t'han pres el pèl, Jorge. Supose que amb aquesta historieta hauràs après que no t'has de fiar de cap persona (i menys d'un desconegut o desconeguda, com en aquest cas era la xiqueta).
ResponEliminaEnhorabona pel teu text, encara que si te l'hagueres treballat més i t'hagueres esforçat més, el text hauria millorat considerablement i hagueres tret més bona nota.
Javi Alcalde 3 C
Hahahahahahahahahaha, mare meua! vaja quina broma més pesada. Sincerament a mi no m'hauria agradat gens. Imagine que a tú tampoc. Tens raó no hi ha que confiar en la majoria de la gent perquè després passa tot això! molt bona l'entrada!
ResponEliminaSalutacions!
Mare meua, Jorge! Que confiat eres. No hauries de fiarte de la gent desconeguda. Tota la resta del text m'ha agradat molt i m'ha paregut una entrada molt entretinguda, encara que una miqueta curta. Adéu Jorge.
ResponEliminaAndrés Marín. 3C
Ha,Ha , Jorge no sé com vas poder creure-t'ho, però tot va ser Pero una bona raó, m'agrada que sigues així.
ResponEliminaEl teu text es un poc sos ,però dona un bon consell per la vida i espere que tu l'hagueres escrit amb eixa intenció.El que jo he entès de la teua entrada esque no hi ha que confiar en la gent.
ResponEliminaDe totes maneres m'agradat molt