Els meus companys

Fa molt de temps que anava caminant pel carrer, quan de sobte vaig girar el cantó  i em vaig trobar amb un grup de persones i em vaig quedar mirant perquè sabia que serien alguns coneguts. Aquelles persones eren els meus companys de l'escola de quan era xicotet, mai més vaig tornat  a tindre relació amb ells.
Vaig passar pel seu costat sense dir res, per si de cas no em coneixien, quan de sobte van vindre molt il·lusionats a saludar·me i a preguntar·me com estava i que si tot me n'anava bé.
La veritat és què em vaig posar molt content al saber que no s'havíen oblidat de mi i que des d'eixe dia tornaríem a veure'ns tots molt més perquè tots junts havíem passat moments molt divertits al mateix que també moments roïns com totes les persones. Eixe dia vam estar tota la vesprada junts i van començar a  parlar sense parar, per a comptar tot el que havia passat des de llavors, de de l'últim dia que ens havíem vist.
                         
                                                                                                        Jesús Latorre López     3ºB